Aquest any he tornat a fer ratafia. Aquest cop l'he fet just durant la nit de Sant Joan, com exigeix la tradició. A la foto, podeu comprovar com, al cap d'unes hores, ja ha començat a agafar tons foscos. Ara ja és ben negre, i potser s'hi anirà tornant més al llarg de tot el juliol, sota el sol abrasador del terrat. Això ho fa les nous verdes, un dels ingredients imprescindibles que distingeix la ratafia catalana de la resta de ratafies del món. També és bàsica la llimona i la canyella... És un moment especial (no diré màgic, perquè no crec gaire en aquests esoterismes sobre bruixes i solsticis). Però és, sobretot, un moment divertit: et converteixes per moments en bruixot i jugues a cuinar una poció màgica, com si fos un nen petit. És el que ara fan em Bernat i en Martí: s'imaginen que fan sopes i hi van tirant ingredients. Avui en Martí ho feia a la platja. Fer la ratafia, però, és una pràctica on l'experiència -poca, en el meu cas- crec que hi té un paper determinant. I on el resultat sempre és una sorpresa. Una combinació de desenes d'ingredients en proporcions diverses que condueixen a un resultat misteriós. Partint sempre de la mateixa base (jo faig servir orujo de 40 graus), el resultat mai és el mateix: aquest any, per exemple, serà una ratafia amb moltes espècies. En Marc me’n va portar una bon assortiment de la Índia, i per tant n’he pogut posar moltes: coriandre, cardamom, gingebre, comí, anís estrellat, matafaluga, nou moscada... Sense oblidar les plantes més pròpies d'aquí: la marialluïsa, l'alfàbrega, el fonoll, l'hipèric... En total, aquest any hi h posat 30 ingredients, entre flors, fruits, fulles i espècies. A veure què tal queda. Si algú la vol tastar, cap l'octubre estarà llesta.
Res, una manera de celebrar el meu aniversari. Intents de confeccionar l'elixir que em faci oblidar que ja tinc un any menys de vida... O essent una mica més optimistes: que em permeti celebrar que he aconseguit aguantar un any més en el lent compte enrere.
2 comentaris:
Nosaltres tindrem la nostra a punt d'aquí a un parell de setmanes :)
És el primer cop que en faig. Hi he posat Orujo i Anís a parts iguals. Ara estic buscant quina quantitat d'aigua amb sucre hi haig d'afegir... no ho saps pas tu?
Em van explicar que, un cop tens feta la ratafia pots aprofitar el posit amb les plantes per fer vi de postre. El fet és colar la ratafia, deixant les pantes a la garrafa i després, afegir-hi una ampolla de vi, que sigui una mica bo a poder ser. Ho deixes durant mínim sis mesos al rebost i tens vi de postre.
Ho provarem de fer també, a viam què en surt...
Ei Su! A mi també em queda poc per filtrar i posar-hi el sucre. La quantitat de l'aigua amb sucre, l'almívar, varia segons els graus d'alcohol de l'aiguardent-base(per ex: si has fet 3 litres d'aiguardent de 60 graus, doncs hauràs de posar-hi com a mínim uns 3 litres d'aigua si vols que la ratafia quedi a 30 graus...). Pel que fa a la quantitat de sucre que has de posar a l'aigua: entre 200 i 500 grams de sucre per litre, això depèn molt dels gustos, de la proporció d'aigua que poses en relació a l'aiguardent... Cosa de bruixes!
Publica un comentari a l'entrada